Decadència del Casal Catòlic de Sant Andreu
El Casal Catòlic de Sant Andreu sempre havia estat un lloc d'arribada i de trobada. Joaquim Serrà, divuitè president del casal, recorda en la taula rodona que s'organitza en marc del centenari de la fundació de l'entitat, els anys de màxima activitat corresponents entre els cinquanta i setanta del segle passat. "Cada tarda ens preguntàvem, què fem?, i anàvem al casal. Allà trobaven tothom" indicava Serrà, el qual es defineix com provinent de família humil, assegura que a moltes cases passaven penúries però sempre reservaven uns cèntims per pagar la quota d'abonament del casal, equivalent a 25 cèntims d'euro.
El casal va néixer l'any 1919 com a associació d'esbarjo per a les famílies de Sant Andreu de Palomar, en una època en què aquest tipus d'entitats eren a única opció de diversió a la localitat. El senyor Jové, soci del casal des que va complir la majoria d'edat, afegeix que al casal s'hi feien des de tornejos de tenis taula o escacs fins a obres de teatre. Amb els anys, l'oferta a Sant Andreu es va anar diversificant i van aparèixer diferents entitats, nous casals, ateneus, clubs esportius... La diversificació de l'oferta va diversificar la demanda, i el casal catòlic va perdre molts socis. Els assistents a l'acte recorden el casal com un espai de convivència entre joves i avis jugant domino, escenari que s'ha distès.
Todo Colección- Edifici Casal Catòlic de Sant Andreu
Del casal catòlic es va formar la primera associació de veïns de Sant Andreu de Palomar. Alhora, van sorgir moltes noves ofertes laiques: Casals, ateneus, caus... i a les obres de teatre del casal catòlic cada vegada hi ha més gent damunt de l'escenari que a baix. El barri ja no respon. La crisi per la proliferació de noves associacions i pèrdua d'associats va seguir amb una crisi econòmica per manca d'ingressos i la necessitat de remodelar l'edifici que ocupa el casal. A més a més, el clientelisme i la posició dominant de les famílies més benestants del barri va generar un ambient de crispació desembocant en un gran nombre de baixes d'associats per desavinences en les decisions de la junta. El primer president triat mitjançant eleccions entre els abonats va ser Ramon Ventura, l'any 1969. Fins aleshores, els presidents havien estat triats a dit.
Malgrat que els presents a la sala descriuen el casal com una entitat oberta, el catolicisme i la seva manca d'actualització als temps que corren n'han marcat el camí. La manca de protagonisme de les dones, tot i ser majoria davant dels homes, s'evidencia en el fet que mai una dona ha estat presidenta del casal catòlic de Sant Andreu. Aquesta manca d'igualtat i modernitat, ha estat una de les principals raons causants de què els mateixos fills dels socis no seguissin el camí dels pares i s'associessin a altre tipus de col·lectius més moderns com els diferents CAUs que es van obrir al barri. A mitjans dels anys 70, coincidint amb la presidència de Joan Artés i amb la fi de la dictadura, els joves deixen de fer oci amb els pares i comença un profund desarrengament al catolicisme.
Els casalencs van debatre sobre la incertesa del futur de l'entitat. Tots coincideixen en la impossibilitat de tornar a l'afluència dels anys passats, la necessitat d'una injecció econòmica que no arriba ni des de l'esfera privada ni de les administracions públiques i sobretot, admeten el difícil encaix d'una entitat d'aquest tipus en una societat que cada vegada està més desarrelada a l'Església.