Ens endinsem en una realitat educativa que ha estat a l’ull de l’huracà als últims temps: l’educació segregada. Separació per sexes, educació catòlica i uniformitat són alguns dels aspectes que han alimentat el debat a l’escola concertada. Com ho viuen des de dins?

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Alumnes de l'escola Xaloc. FOTO: Xaloc

 

Dos quarts de nou del matí. El so del timbre indica el final de la conversa que, uniformats amb polo vermell i pantalons beixos, mantenen cinc nens a l'entrada del col·legi. Amb les motxilles carregades a l'espatlla, prop d’un centenar de nens de diverses edats comencen a desfilar cap a les seves respectives aules. A uns carrers de distància, el procés és el mateix per a les noies, que amb una vestimenta de tonalitats verdoses, també es disposen a començar la jornada. Un cop a classe, una pregària per agafar forces per la jornada.

​

Xaloc i Pineda, que es troben separats per uns tres minuts a peu, travessant el Carrer Can Tries de l'Hospitalet de Llobregat, formen part de l'obra educativa de l'Opus Dei, i són dos dels diversos centres que ofereixen a dia d'avui una proposta d'educació diferenciada al llarg de l'etapa escolar. L'educació catòlica, la segregació per sexes o l'ús d'uniforme des de petits són alguns dels aspectes que han portat la polèmica sobre els centres concertats en els últims temps, portant a mesures per part de l'Ajuntament de Barcelona per intentar dissoldre aquestes propostes. De fet, el passat 18 de març, el Departament d’Educació i diversos grups parlamentaris, signaven el pacte contra la segregació escolar, que havia estat promogut pel Síndic de Greuges, amb l’objectiu de garantir la gratuïtat de l’escolarització.

​

Una de les polèmiques a les quals s’ha fet front des d’aquest estiu respecte a aquests centres, és la segregació també per part del professorat. Després d’una sanció de 50.000 euros aplicada diferents centres per la discriminació de sexe alhora de contractar equip docent, un total de 10 escoles a Catalunya han adaptat la seva política estructural a partir d’aquest curs. A la classe de 4t A de Xaloc, els alumnes tenen a primera hora anglès, de la mà de Mónica, la seva professora des d’inicis d’aquest curs. Fins aquest any, els nens del Xaloc només havien tingut professors, en totes les edats, i la prova és no afectar molt: "Sembla que en arribar una professora a un centre com aquest pugui xocar molt. Però al contrari, els nens saben que existeix la figura femenina i des del primer moment hem treballat amb total normalitat. És una relació com qualsevol altra, mestre-alumne ", comenta la professora a la sortida de classe. 

​

Una altra de les preocupacions que pot haver-hi en aquestes escoles per part d'ulls externs pot ser la segregació entre els nens, és a dir el fet de l'homogeneïtat a les aules. Parlem amb un alumne de Segon de Batxillerat, qui no veu diferència: "Jo tinc molts amics d'altres escoles, i em porto amb noies igual que ells, però fora de classe. A classe hem d'estar pels estudis, i més en etapes com Batxillerat que ens juguem la nota. No crec que sigui un problema no estar amb noies en el dia a dia". Cal recalcar, però que la segregació a aquests centres és dona a partir de l’etapa de Primaria i fins Batxillerat, sent una educació mixta a educació infantil.

​

"No crec que sigui un problema no estar amb noies en el dia a dia"

 

A les onze toca sortir al pati. Al col·legi veí, abunden les converses de petits grups entre les noies dels diferents cursos. Algunes aprofiten el descans per jugar a bàsquet a les cistelles situades davant de la sortida del centre, i altres per prendre amb calma l'entrepà sobre la gespa que envolta el pati. "A vegades tendim a pensar que hi ha una dificultat en la integració de nens i nenes quan l’escola és segregada. La separació en aquestes edats és natural, i la tendència és a congeniar amb els del nostre sexe”, explica el sotsdirector de Xaloc, Ricardo Benito.

​

​

​

​

​

​

​

 

​

 

 

 

 

En quant a les avantatges que pot resultar una educació diferenciada, Benito explica: “No és només un motiu religiós, com a vegades es pot fer creure. Evidentment, les escoles de la Obra tenen una forta relació amb l’estructura eclesiàstica, però la separació no té una base religiosa. Els nens i nenes tenen ritmes i facultats d’aprenentatge diferents per naturalesa, i creiem que l’educació s’ha d’adaptar a ells. Són diferents, i alhora compatibles. Busquem treballar al màxim les aptituds de cadascú. Les assignatures i la manera de treballar és la mateixa. Ens dediquem a cadasú dels nostres alumnes”.

​

Ricardo Benito: "Els nens i nenes tenen ritmes i facultats d’aprenentatge diferents per naturalesa, i creiem que l’educació s’ha d’adaptar a ells"

 

D’altra banda, sobre una de les altres polèmiques d’aquest sistema, la uniformitat, el directiu de Xaloc recalca: “La uniformitat parteix de la base de no jutjar la gent per la seva procedència. Un cop entren a l’escola, tots són iguals. Ho veiem com una manera d’evitar conflictes entre alumnes. Ara pot quedar una mica extrany veure gent uniformada, però els nois i noies se senten part d’un tot, i no es veuen jutjats per la forma de vestir, no deixa de ser una altra forma de vestimenta”. Aquests trets, propis del model de l’educació segregada, han comportat crítiques cap al sistema educatiu, i algunes conseqüències cap a les escoles que en defensen el model: “Nosaltres no som qui per dir què s’ha de triar. L’educació diferenciada, així com la de base catòlica és una de les moltes ofertes que afortunadament els pares poden trobar cap als seus fills. La idea és seguir amb la base, però cal adaptar-se als requisits, estem pendents en tot moment de les lleis i reformes”, comenta respecte a l’adaptació de les escoles diferenciades als reclams de l’actual societat.Així, tan Xaloc com Pineda, resten, com la resta d’escoles pertanyent a l’Opus Dei, a l'espera de les properes decisions de caràcter educatiu per part del Govern, que als últims mesos han resultat significatives.

​

Per Òscar Llena

​