La Francina Martí és professora de Filologia Catalana, ha treballat durant més de 20 anys en diferents instituts públics de Barcelona. Actualment és la presidenta de l'associació de mestres Rosa Sensat, una associació educativa que es centra en la formació de mestres en actiu creant espais de trobada i grups de treball, a més de fer publicacions periòdiques a través de les seves pròpies revistes. La Francina defineix l'associació com una eina més que treballa per la renovació pedagògica i pel foment d'una escola pública i de qualitat.

- A què es refereix quan parla del fet que cal una renovació pedagògica?
Cal renovar la pràctica, és necessari començar a fer una pedagogia que tingui sentit. Quan diem que la pedagogia ha de ser útil en el present ens referim a què el model educatiu no es pot centrar només en el paper que poden desenvolupar els alumnes en el seu futur laboral. Per a nosaltres educar vol dir formar com a persona. Cal fomentar l'emancipació i procurem ajudar els mestres a ser capaços de donar als seus alumnes les eines necessàries per a fomentar un pensament crític propi i capaç de generar una cohesió social real. Pensem que la formació ha de ser integral, això vol dir que eduquem també amb una determinada manera de veure la societat, no per inculcar com ha de pensar l'alumne sinó perquè ell sigui capaç d’arribar a les seves pròpies conclusions. Encara que sembli utòpic, treballem per un món millor. La dansa o la música, per exemple, haurien de ser matèries troncals i hauríem de començar a deixar enrere la simplificació de la educació en unes competències bàsiques.

- De quina manera contribueixen a que hi hagi un canvi de paradigma en la pedagogia?
D'una banda, des de Rosa Sensat treballem en la formació de mestres des d’un model que no no és piramidal. No expliquem els mestres com han de fer les coses sinó que propiciem espais de trobada perquè cadascú es creï la seva pròpia formació. Fomentem la creació d'equips de mestres capaços de treballar per a dur a terme projectes determinats. A més, volem tenir veu i fer-nos sentir en la societat, per això som molt actius en les xarxes socials i en els mitjans de comunicació com a experts en la temàtica educativa. Presentem al món una determinada manera de veure la educació i la societat. Quan es va fer la Llei d'Educació l'any 2009, vam treballar directament en la comissió parlamentària que es va crear. A part formem part del MUCE (Marc Unitari de la Comunitat Educativa) on treballem directament amb sindicats, associacions de professionals, associacions d'estudiants o associacions de mares i pares. A més procurem tenir incidència en les decisions  polítiques que tenen a veure amb la nostra matèria.

- Són suficients els requisits establerts per a accedir a una plaça pública com a mestre?
És evident que els requisits d'accés no són suficients per als professionals que accedeixen a la funció pública, però sobretot és deficient en el sistema d'ocupació de mestres interins que cobreixen places de substitucions on el procés de selecció és nul i es basa en apuntar-se en una llista. Pensem que hi hauria d'haver una part important de valoració d'habilitats i d'actituds en les relacions personals. En canvi, en qualsevol feina, com a administratiu, per exemple,  s'han de passar diferents entrevistes i tests psicotècnics en què es posen a prova aquestes habilitats tan importants. Com a directora en un institut públic els conflictes més freqüents que vaig viure van ser amb professors interins, que arribaven i es trobaven enmig d'una classe sense cap mena preparatiu. Sovint sense estar capacitats per a desenvolupar la seva feina. Com un marcià que acabava d'aterrar a la Terra. S’ha d’entendre que la tasca educativa és primordial i no es pot deixar en mans de l’arbitrarietat d’un sistema de llistes. Considero que el procés de selecció es fa de la mateixa manera des de fa massa anys

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

- Els mestres han de mostrar les seves opinions, creences o ideologies davant dels alumnes?
Marta Mata, una de les fundadores de Rosa Sensat repetia una reflexió en què em recolzo sovint. Els nens han de saber que els seus mestres són persones normals, de carn i ossos i com a tals tenen les seves opinions polítiques i creences religioses. Però alhora, han de saber que són tan mestres que no els estan inculcant aquestes creences. És impensable que una persona en una relació humana no es mostri tal com és, una altra cosa és que en faci propaganda, aquí parlem d’adoctrinament, del qual n’hem sentit a parlar molt durant els darrers mesos. Creiem que a l'escola s'ha de poder parlar d’absolutament tot, sempre en clau de respecte cap a les persones i les seves opinions.

- De religió se n'ha de parlar a casa o a l'escola?
La religió ha d'estar relegada a l'àmbit familiar i és la pròpia família la que ha de transmetre aquests valors. Vivim un moment en què cada vegada tenim més varietat cultural al nostre voltant i per tant no podem parlar de religió sinó de religions. En tot cas, no és un tema que s'hagi de tractar a l'escola. Ha de ser un tema que s'ha d'abordar en altres àmbits. Els que són catòlics a la catequesi, els que són musulmans a l'escola corànica... És evident que els infants han de tenir un coneixement obert sobre l'existència d'aquesta cultura. No es pot negar que la nostra cultura té una base catòlica molt forta, però a l'escola s'hauria de tractar com a matèria històrica i mai com a matèria educativa pròpia. He sigut professora durant molts anys i en el temari de literatura sovint parlem de temàtiques religioses molt presents en textos literaris que han tingut una gran rellevància i que segueixen sent exemples avui en dia. S’han d’abordar aquests temes amb respecte però sempre amb total naturalitat.

- És acceptable la presència de simbologia confessional a una aula d'una escola?
Els símbols religiosos mai no han de tenir cabuda a una aula. L'escola ha de ser un espai obert per a tothom i hi sobren tots els elements que puguin ser excloents, ja siguin religiosos, patriòtics o de qualsevol tipus. Sobretot en el context actual en què cada vegada la diversitat és més present en el nostre dia a dia, la simbologia només fa que ficar barreres en el camí cap a la integració plena de totes les persones i la seva diversitat en la nostra realitat i en el nostre dia a dia. Encara que sembli una comparació injusta, seria impensable tenir una bandera del Barça penjada a classe.

- Que opina sobre el finançament públic d'escoles religioses?
És una anomalia que tenim com a país i recollida en la Llei d'Educació de l'any 2009 on queda clar que en el nostre país hi ha una doble via d'escolaritat, la pública i la concertada. Es tractava d'un moment de transició en què érem conscients que no hi havia suficients escoles públiques, però deu anys després no s'ha fet cap pas endavant per minvar el pes que tenen les escoles concertades en el panorama educatiu. Comparat amb altres països europeus, el paper que té en aquest moment l'escola religiosa a Catalunya és impensable en un estat que es considera laic. Sobretot és demencial quan el sistema concertat s'està finançant amb fons de l’administració pública i encara més quan l’administració pública ofereix sovint les escoles concertades com a alternativa quan el nombre de vacants es completa en les escoles de titularitat pública. Hem arribat a un punt en què hem normalitzat aquesta situació, però és antinatural que l'any 2019 encara ens hi trobem. Com a societat hauríem de negar-nos i dir "s'ha acabat" i qui vulgui accedir a aquest tipus d’educació, que s'ho pagui.

​

- Quina solució proposa?

És evident que el sistema públic no cobreix la demanda i que estem treballant en un sistema totalment deficitari en què la inversió ha estat mínima sobretot en els darrers deu anys. Cal que es comenci a establir un període de transició en què cada vegada es vagin minvant les places que s’ofereixen en les escoles concertades en favor de l’augment en les places que s’ofereixen en les escoles públiques. Parlem d’una Llei que s’ha votat al Parlament de Catalunya, és a dir, no s’ha imposat des de Madrid però que parteix d’un desconeixement total de la realitat de l’educació catalana. Durant molts anys hem tingut governs de dretes però és una situació que s’ha tolerat fins i tot quan a Catalunya hem tingut governs d'esquerres. No és una matèria que estigui en l'agenda de política general, igual que parlem de feminismes, no es parla de la necessitat de procurar que deixi d'existir aquesta doble xarxa en l'educació i és necessari reformular el finançament. Crec que la llibertat d'elecció és una fal·làcia. Només pot escollir l'escola aquella família  que té un determinat poder adquisitiu.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

- A l'Estat Espanyol hi ha unes condicions socials, jurídiques i polítiques que fomentin la plena llibertat de pensament i de consciència?
Les estructures hi són però de cap manera som un país laic, tenim exemples a cada cantonada. Per exemple, durant les festivitats de la Setmana Santa s’han trobat Ministres que participen de manera oficial en cerimònies religioses. Ada Colau va ser la primera alcaldessa de Barcelona que durant les Festes de la Mercè va optar per no assistir a la Missa a la Basílica de la Mercè, creant un gran revol en l'opinió pública. Jo ho vaig trobar molt coherent amb la seva manera d'entendre el món. Vivim en un país en què no sabem on acaba la religió i on comença el folklore. Queda molta feina per fer en aquest sentit, malgrat que les estructures siguin clares. El marc legal està establert, però una altra cosa és com s’ha extrapolat a la realitat. Hauríem de ser molt més dràstics amb això, fa molts anys que es va signar la Constitució en què Espanya es declara com un Estat laic.

- Com serà el futur de l'educació en l'Estat Espanyol?
Positiu. Gràcies a petites associacions, als nous models de famílies, a les noves maneres d'entendre les coses... Gràcies a l'educació que no hem tingut les generacions anteriors i que entenen que l'educació no hauria de basar-se en la tradició memorística i de reproducció sinó en una qüestió de creixement personal. Tot i això queda molta feina per a fer. A nivell europeu, darrerament han ressorgit molts partits racistes, que llencen missatges d’odi i que sembla que vulguin retrocedir el calendari cap a les èpoques més fosques de la nostra història. Segurament el repte més important que tenim ara mateix és el de rebre persones que venen de tot el món, ajudar en la integració i inclusió, per a créixer i avançar junts, necessitem fomentar la comunicació i el respecte mutu i com a país tenim molta experiència en això.