Les eleccions municipals ocupen al llarg de les últimes setmanes el centre d'atenció dels mitjans del nostre país. Molts són els noms que ressonen per formar part de les coalicions, que en els mesos vinents donaran nom a les alcaldies dels diferents ajuntaments. A Barcelona, Esquerra Republicana, liderada per Ernest Maragall ha liderat les votacions finals del 26 de maig de 2019 esperant altres partits per assegurar el seu govern. Una de les qüestions que més preocupa al ciutadà i que no ha tingut un paper central a les portades prèvies a aquestes eleccions, és ni més ni menys que l'educació. Què és el que proposa cada partit per als estudiants de la ciutat comtal? 

​

​

​

​

​

​

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona en Comú

​

A través d'una proposta progressista, Ada Colau busca tornar a convèncer els barcelonins tenint, al llarg del seu programa electoral, un extens apartat sobre l'educació a la capital catalana. El focus principal dels comuns recau en la igualtat a l'hora de rebre l'educació, cosa que volen aconseguir amb la millora dels recursos de les beques menjador, potenciar les escoles bressol i pal·liar l’abandonament escolar que actualment es situa al 17% segons Idescat. Entre d’altres mesures es troba la Formació Professional (FP) Dual, una modalitat que combina l'aprenentatge a cicles formatius i el treball a les empreses, tal com informa la Generalitat. Respecte a aquesta qüestió, Enric Gil Prats, doctor en Pedagogia per la Universitat de Barcelona (UB), afirma que s'ha de millorar l'oferta d'FP adaptant-la a les necessitats del mercat laboral. A més, assenyala que s'ha de portar a terme altres polítiques com introduir més recursos a l'ESO, per exemple, reduint el nombre d'alumnes per classe.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Un dels objectius del partit comú és alhora establir una estratègia per aconseguir la gratuïtat del sistema educatiu mitjançant l’ampliació de beques i l’eliminació del copagament. Una vegada que els alumnes estiguin dins el sistema, s’ha de garantir que tots rebin una atenció adaptada a ells. Així, la inclusió és un pilar fonamental de la candidatura, la qual s’ha d'assegurar amb equips professionals als centres especials públics. Recordem que una de les principals organitzacions educatives a Catalunya, la Federació d'AMPA de Catalunya (FAPAC), va denunciar a una crònica, que es pot visualitzar en aquest mateixa web, la falta de recursos per part de la Generalitat en aquest camp.

​

Amb relació amb aquesta qüestió s’ha de destacar el fenomen de la segregació escolar. Per tractar-la, Colau planteja que hi hagi una “composició social heterogènia” mitjançant oficines d’escolarització o programes d’acompanyament a les famílies a l’hora de la preinscripció. Sobre aquest punt, Gil Prats, argumenta que el model de distribució de l'alumnat hauria d'estar regulat i s'haurien de potenciar les extraescolars per tothom i els mitjans de transport.

​

La candidatura es distingeix per una aposta pel model públic, el qual ha de ser necessàriament feminista, un aspecte que com veiem en l'entrevista a Rubén Torres, expert en igualtat, encara no s'ha assolit.  A més, es diu que tots els centres públics han d’estar en les millors condicions possibles no només pel que fa al material o la rebaixa d’alumnes per classe, sinó també a la seva sostenibilitat i inclusió. En aquest sentit, també s’esmenta que fa falta construir més escoles bressol públiques, construir més instituts i atendre a les persones que ni treballen ni estudien.

​

Però, no només es parla de l'educació dels més petits i els adolescents, sinó que s'inclouen polítiques pels universitaris. Aquí un element important és la universalitat del sistema educatiu. Ens trobem que, si bé es garanteix fins als 16 anys, Barcelona en Comú aposta per facilitar-la fins als 18, rebaixar les taxes universitàries i fer programes de segones i noves oportunitats. En aquest punt, Gil Prats pensa que sí que es podrien rebaixar les taxes sempre que es proposin reformes fiscals i voluntat política. Per acabar, es recullen un munt de propostes entre les quals destaquen la coordinació entre centres per fer un sistema més igualitari i participatiu i la necessitat de promoure una educació per tota la vida.

​

​

Barcelona en Comú planteja una "composició social heterogènia"

​

​

Candidatura Manuel Valls-BCN

​

L'antic Primer Ministre francès Manuel Valls no exposa tantes propostes com Barcelona en Comú al seu programa electoral, però es poden distingir certes mesures. Coincideix amb Colau en què l'educació és bàsica per aconseguir la igualtat. Sobre les mesures per acabar amb l'abandonament escolar també s'esmenta l'FP Dual, però s'inclou una novetat: la recuperació d'antics oficis com sabaters o fusters.

​

De la mateixa forma concorda amb la candidatura d'esquerres en què s'ha de potenciar les escoles bressol (aquí parla també del model privat) i d'acabar amb els joves que ni estudien ni treballen. Però, possiblement una de les mesures que més ressalten és la necessitat d'adaptar els estudis universitaris al mercat laboral. Sobre això, Gil Prats pensa que s'ha de millorar la connexió entre centres i empreses a l'hora de dissenyar les carreres, però en camp cas supeditar-les al mercat.

​

​

Gil Prats: "Cal millorar la connexió entre centres i empreses, però en cap cas supeditar-les al mercat".

​

​

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)

​

Fins ara hem parlat de temes comuns com l'abandonament escolar, la igualtat o el model universitari. Tanmateix, els Socialistes de Catalunya intenten tractar altres temes vinculats amb l'educació al seu programa. Un d'ells és la creació de la T-estudiant per a joves de 16 a 30 anys, que estarà bonificada econòmicament i facilitarà l’accés dels joves al transport públic. Per altra banda, proposa el desplegament de programes de salut, prioritzant  projectes relacionats amb la salut mental i emocional i amb la salut sexual. 

​

Al mateix temps exploren certs continguts que es troben fora de les aules com l'ampliació del nombre d’educadors/es de carrer i campanyes destinades als joves sobre opcions de lleure a banda de l’oci nocturn. Finalment, el PSC vol impulsar les intervencions socials per a joves en situació d’exclusió sense cobertura social.

​

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

​

El grup municipal dels republicans dedica una extensa part del seu programa a l’educació i exposa temes més pròxims als tractats per Barcelona en Comú i Manuel Valls. La universalització de l'educació torna a sortir, però en aquest cas només es proposa per l'etapa de 0 a 3 anys i la gratuïtat del P2. A més, es formula que s'ha de revisar el sistema de tarifació per assegurar que és equitatiu i el desplegament de polítiques destinades a cobrir les necessitats de nous espais familiars, grups de criança compartida i grups de suport i capacitació parental.

​

Igual que els comuns la lluita contra la segregació és essencial juntament amb la posada al dia d’escoles i instituts. Per aconseguir-ho plantegen diverses mesures: un pla de xoc contra la segregació i el fracàs escolar, millorar la detecció de l'alumnat amb necessitats específiques, reforçar els suports per l'escolarització inclusiva, dotar de recursos els centres d'educació especial i crear sistemes d' informació compartits entre els serveis socials i els serveis sanitaris. En altres aspectes, el grup municipal republicà aposta per l’instauració de les Oficines d’Escolarització del Districte i polítiques d’informació i acompanyament a les famílies durant l’escolarització. Així com programes de formació pels equips docents i directius i la creació de nous instituts-escola. 

​

​

Esquerra Republicana proposa universalitzar "l'etapa de 0 a 3 anys i la gratuïtat del P2"

​

​

L’abandonament escolar es té en compte, però no se suggereixen les mateixes polítiques que els partits anteriors, sinó que exploren altres tasques com ara fer més orientadora l’educació secundària, potenciar projectes d’innovació pedagògica i la formació continuada dels docents. Això sí, cal dir que el partit independentista també aposta per la formació professional.  Volen establir un sistema de beques-salari contra l’abandonament, programes de formació i inserció per a persones discapacitades i la universalització de l’etapa de 16 a 18 anys.

​

Partit Popular (PP)

​

El grup popular, de forma semblant al PSC, es desmarca de les qüestions més recurrents, encara que rescata alguna d'elles. Per exemple, per a nivells d'educació obligatòria advoca per la garantització de l'elecció de les famílies per escollir tant l'escola com el model educatiu. A més, proposen l'augment de l'oferta de places a l'escola pública i concertada i asseguren que donaran suport a la xarxa pública, concentrada i privada. En aquest punt, destaca la necessitat d'ampliar l'educació concertada, sobretot al Batxilerrat i la Formació Professional. 

​

El partit, que tradicionalment s'ha caracteritzat per la defensa de la unitat d'Espanya, estableix que s'ha de posar 

el castellà com a llengua vehicular de l'educació, excepte en comunitats amb llenguatges cooficials, on "podran ser previstes com a llengües vehiculars". 

​

A part, asseguren que implantaran proves acadèmiques que avaluïn les competències i coneixements dels alumnes en acabar l'ESO. Cal dir que un punt sorprenent, ja que no es tracta en cap dels altres programes, és aquell dedicat a la religió. Els de Josep Bou imploren que l'assignatura de religió es pugui cursar voluntàriament, en les mateixes condicions que les altres assignatures, Així com ampliar l'estudi de les Humanitats amb la recuperació de la Filosofia a Batxillerat. Sobre innovació i integració, afirmen que inclouran assignatures de robòtica e informàtica i ajudaran en recursos als centres d'educació especial. 

​

La candidatura finalitza, com també fa Valls, parlant de la necessitat d'adaptar els estudis universitaris al mercat laboral. Com a element nou, els de centre-dreta demanen promoure també l'educació en esport, des de l'esport base com a professional, així com l'esport femení. 

​

Candidatura d'Unitat Popular (CUP)

​

“Defensem una educació pública, democràtica, laica, coeducadora, inclusiva, universal i en català”. Aquestes paraules encapçalen el programa electoral de la Candidatura d'Unitat Popular i en certa manera són un resum dels seus objectius.

​

Sobre el caràcter públic es situen en posicions pròximes als altres partits i fins i tot van més enllà. Denuncien la manca d'0ferta de places públiques i gratuïtes i la seva distribució desigual al llarg dels 10 districtes de Barcelona. Per solucionar aquest problema, es decideixen per defensar l'educació com un dret universal i ampliar les ofertes esmentades. Però això és molt general, per tant, afirmen que s'ha de disminuir progressivament els concerts als centres de caràcter privat i canalitzar aquests recursos cap els centres de la xarxa pública. Sobre aquest assumpte, Gil Prats afirma que "no seria una bona solució a curt termini perquè tensa encara més el sistema". La seva opinió consisteix en destinar més recursos a la cosa pública i reservar la privada a llocs on no arriba la pública.

​

La CUP se centra com la majoria de les organitzacions polítques en construir més escoles bressol, però sempre des d'un plantejament públic. La segregació també apareix i s'expliquen algunes possibles mesures per fer-li front com una oficina única de matriculació, per tal d'establir controls en l'adjudicació de les distintes places. Fora dels centres, destaquen com Gil Prats la importància de les extraescolars, i proposen fer-les públiques i gratuïtes pels grups més desfavorits. Recalquen també la importància d'invertir més en beques, entre elles les menjador, però una vegada fet això s'ha de controlar aquests serveis, els quals han de ser públics. No obstant això, denuncien que durant els últims anys han sigut privatitzats o externalitzats per part de l'Ajuntament i la Generalitat. 

​

Totes aquestes propostes serien impossibles sense destinar més recursos als centres, per exemple augmentant les plantilles de professorat públic. Per acabar, com els comuns, s'advoca per millorar la participació de tots els sectors de la comunitat educativa, entre d'altres mitjançant el replantejament dels Consells Escolars. 

​

​

Gil Prats: "La disminució de concerts privars no és una bona solució a curt termini".

​

​

Junts per Catalunya

​

En la seva lluita per exercir com la força catalanista més votada, aquest cop a la ciutat de Barcelona el partit representat per Quim Forn i Elsa Artadi com la seva cara més visible, vol també ser referència en l'àmbit educatiu. Contrastant amb algunes de les forces independentistes, el partit vol potenciar l'educació pública al mateix temps que la privada, partint del paper de les escoles bressol de la ciutat. Així mateix, Junts per Catalunya vol potenciar la inclusió des de les primeres etapes educatives, amb una col·laboració tan pública com privada i social. Un dels altres punts en els que la força política fa incís és  la potenciació de les noves plataformes i de les eines TIC, amb l'objectiu de fer de Barcelona un referent en l'innovació educativa. Aquestes mesures, agrupades al seu programa electoral, es sintetitzen en la voluntat de fer una oferta educativa adaptada, incentivant alhora l'escola pública com la privada i fer de Barcelona una ciutat competitiva a nivells internacionals.

​

L'educació: base del desenvolupament de la ciutat

​

Amb aquestes ofertes educatives, les principals forces polítiques de Barcelona donen pas a les urnes, traslladant també el debat electoral a les aules. No serà sens dubte l'únic punt sobre la taula en aquestes dates marcades per l'elecció del nou alcalde de la capital catalana, però un any més l'educació resulta un dels camps on hi cal treballar per fer de Barcelona un referent arreu del món. Oferta pública o privada concertada, inclusió, abandonament escolar o universitats són termes que es repeteixen en els programes, altres com la llengua o els serveis extraescolar són més específics. En qualsevol cas, el que queda clar és que l'educació és un aspecte fonamental pel futur de la ciutat comtal. Ara coneixem les propostes, quines aplicaran finalment els partits governants?

​

​

​

Per Òscar Llena, Cristina Polanco i Eric Donate

​

​

​

​​

​
 

​

​