ENTREVISTA A RUBÉN CASTRO, EXPERT EN IGUALTAT

És un fet que avui dia hi ha cada vegada més conscienciació sobre el feminisme i els drets de les dones a la societat. Però, què passa a l’escola? Hi ha suficient educació en igualtat? Per saber-ne més entrevistem Rubén Castro, expert en violència de gènere per la UNED i expert universitari en educació per a la no violència per la UAB. A més, Rubén ha guanyat el premi Periodisme Jove sobre Violència de Gènere que entrega el Govern d’Espanya i ha escrit diversos llibres sobre la mateixa temàtica, com “Desmontando la violencia de género” o “Guía exprés del Hombre Igualitario”. També dirigeix un blog propi sobre igualtat i presenta el programa “Iguales” a Ràdio Sant Andreu.

 

Pregunta: Les cooperatives feministes Coeducacció i Candela, juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, han elaborat una guia per incorporar la mirada feminista als instituts a través de la formació de docents i alumnes. En general, hi hauria d’haver més educació sobre igualtat i feminisme a les escoles i instituts catalans?

 

Resposta: No solament crec que hi hagi d’haver més educació en igualtat, amb una mirada feminista, sinó que aquesta ha d’impregnar tots els programes i matèries. La coeducació suposa precisament incloure aquesta perspectiva de gènere de forma transversal a tot el sistema educatiu.

D’altra banda, crec que des de ben petits, els nens haurien de cursar matèries obligatòries com Educació Sexual i el que abans era Educació per a la Ciutadania, les quals, pels temes específics que tracten, han de tenir un pes important: són bàsiques per aprendre a gestionar les emocions, defensar els seus drets, prevenint així fets com la violència masclista, agressions sexuals, bullying, etc.

 

P: En el CRAE Les Palmeres de Barcelona, van adonar-se’n que el llenguatge que usaven per nois i noies era diferent. Per exemple, les noies eren “guapes” i els nois “grans i forts”. Tenint en compte que molts d’aquests joves venen de famílies on predomina el model de “dona submisa” i que alguns han viscut violència de gènere a les seves llars, creus que una major formació en igualtat i feminisme als CRAE pot evitar que els joves reprodueixin aquests comportaments en arribar a l'adolescència?

 

R: La formació en igualtat ha de ser un fet a tot el sistema educatiu. Les circumstàncies familiars i l’entorn són imprescindibles en la construcció d’una vida sense estereotips i sexisme. Però el primer pas, on podem actuar amb eines i recursos de l’Estat i incidir en tots els nens i nenes és a l’escola. Començant per l’Escola Bressol i abarcant totes les institucions que afecten a la infància i adolescència.

 

P: La psicòloga i mestra jubilada Adelina Escandell, assenyalava que “avui dia no podem parlar només en masculí pensant que inclou a tothom perquè no és així. El llenguatge inclusiu és un element indispensable per aconseguir educar amb valors d’igualtat?

 

R: El llenguatge és el que ens permet comunicar-nos dia a dia, des que naixem. Tot el que ens arriba, ja no solament el llenguatge, sino la imatge, els gestos les actituds del nostre entorn són decisives. És evident que allò que fins ara era normal, el masculí com a neutre i tot pensat amb el poder masculí com a referència, ha de canviar. En tot cas, crec que com cada pas que fem per la igualtat, cal explicar-ho bé i treballar per assolir-ho.

 

P: Els mestres haurien de tenir més formació en igualtat de gènere?

​

R: Sí, és imprescindible. La coeducació no pot ser un bonic enunciat que a vegades surt a programes educatius, plans d’igualtat o lleis sinó que es necessiten recursos, com la formació al professorat, però també a les famílies si volem que aquesta perspectiva de gènere s’apliqui. Malauradament encara avui dia podem veure molts rols i prejudicis no només a l’escola sinó a tot l’entorn dels nens i nenes: mitjans de comunicació, llibres, contes, dibuixos animats,...

 

P: A les escoles i instituts es reprodueix el sistema patriarcal predominant a la societat?

​

R: A l’educació cal una revisió de tots els llibres de text i un treball de sensibilització per que moltes actituds com ara la divisió entre nois i noies al pati o fer diferents esports segons el gènere acabin.

​

P: Al teu parer, com es podria aconseguir educar sense transmetre els valors patriarcals i de desigualtats de gènere presents avui dia?

 

R: Aquesta és la qüestió més important, i no tenim solucions màgiques. L’ única solució és l’educació, però com deia abans no depèn únicament del que es fa a l’aula, sinó que necessita del treball en equip amb tota la societat, famílies, mitjans, etc. A aquesta feina cal destinar hores concretes a l’escola, als mitjans, etc. Els mètodes col·laboratius, és a dir, quan els joves es senten part del projecte, permeten un major conscienciació, pasant de ser espectadors a referents per altres joves.

En tot cas, crec important destacar que les lleis i els projectes que tenim a Catalunya i Espanya han de fer un pas més, passant dels suggeriments o principis a les accions concretes obligatòries. Cal trencar mites i prejudicis arrelats al nostre día a día, per això cal que totes aquestes parts implicades tinguin el mandat i les eines per a desmuntar el patriarcat.

​

Per Cristina Polanco i Mireia Castells.