Al número 8 del passeig Bonanova s'alça un dels milers centres repartits en 82 països que formen part de l'obra educativa de La Salle, que enguany celebra els seus 300 anys d'història. L'"escola dels pobres", com als seus inicis va voler batejar-la el seu fundador, Sant Joan Baptista, s'ha convertit en una institució referent en el món educatiu gràcies al seu model cristià i humà que s'ha mantingut i estenent al llarg dels anys, conservant la figura que el seu iniciador va implantar: els germans de la salle. Poc s'imaginava Joan Baptista de la Salle que al segle XXI aquella escola que impulsà durant la revolució francesa per a encabir als més pobres en l'educació es convertiria en una de les institucions més nombroses arreu del món, conservant el tarannà que ell va voler definir.

​

Coincidint amb el tricentenari de la fundació, La Salle Bonanova es troba immersa aquest cap de setmana en la disbauxa de la 57ª edició de les seves festes: les Convivències. En ple rebombori del matí de diumenge, el tercer dia de festeig, ens trobem als voltants del camp de futbol amb una de les figures de l'actual entramat educatiu del centre barceloní. Es tracta del germà Joan Marginet, qui tot i haver deixat de banda la seva activitat docent fa tres anys, segueix més que present allà on descobrí la seva vocació educativa. Amb ell ens endinsem en la labor educativa de La Salle arreu del món, de la seva tasca i del moment educatiu a la nostra societat.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

  La façana del pati de la Salle Bonanova. FOTO: El·laboració pròpia

​

Pregunta: Com definiria la tasca educativa de La Salle?

Resposta: La Salle com a institució porta 300 anys en l'àmbit de tot el món i en aquest moment està present en 82 països, en alguns llocs amb més educadors de la pròpia organització i en d’altres portant la direcció de centres. Quant a entitat el que interessa es mantenir un ideari de cara a l’alumnat. La idea consisteix en formar bons ciutadans i bons cristians. Persones compromeses amb la seva ciutat, el seu ambient, socialment i com a cristians.

​

P: Quines característiques definirien a La Salle?

​

R: Més que característiques et diria que hem lluitat molt per ser una escola competitiva. Competitiva en el sentit que els alumnes surtin ben preparats, encara que hi haurà alguns que sortiran més que d'altres, ja que això també depèn d’ells. En els últims anys també hem reformat l’aspecte pedagògic donant més col·laboració a l’alumnat amb no tantes classes magistrals. En conseqüència hem desenvolupat un treball en la formació dels mateixos professors i les tècniques. Això fa que els resultats de les proves de competències externes d'aquest curs hàgin sigut òptims. 

​

"Hem lluitat molt per ser una escola competitiva"

​

P: Què és el que fa diferent La Salle respecte d'altres institucions educatives?

​

R: Totes les escoles estan lluitant per donar a l’alumnat un bon servei. Nosaltres tenim un ideari, intentem ser una escola molt familiar, on la participació dels nens i dels pares hi sigui de veritat, amb la qual la relació escola-família estigui. Busquem formar bons ciutadans i bons cristians. Més enllà no deuen haver moltes diferències.

 

P: Com hem dit, La Salle es troba present a 82 països. Quina creu què és la clau d'aquest èxit?

​

R: La Salle es va estendre per tot el món sobretot a través de la Revolució Francesa, quan Joan Baptista de La Salle va morir i devia tenir a França al voltant de 30 escoles a diverses localitats. Ell era de Rennes, fill de magistrat del rei, però va renunciar a tots els càrrecs per posar-se al nivell dels mestres que s’havia trobat. En una època de fam al país va repartir la seva herència. Això li va donar la confiança per anar creixent en un moment en què crear escoles no estava ben vist, ja que aquestes eren pels rics. A partir de la Revolució es van prohibir els centres cristians. Aleshores molts germans van emigrar i van estendre la institució pel món: en països en vies de desenvolupament o aquí mateix, a la Bonanova, on hi ha un nivell alt de riquesa. La Salle ha crescut veient les necessitats.

​

"La Salle ha crescut veient les necessitats"

​

P: La Salle també disposa d'una labor solidària a través de la fundació Proide. Com reben els alumnes aquetes iniciatives? Creu que hi ha compromís? 

​

R: Els alumnes ho saben perquè se'ls hi ha explicat. Coneixen que la part econòmica que es recull anirà per beques per nens i nenes de l'Àfrica, sobretot per aquestes últimes degut a una presència major del masclisme. Hem obert moltes escoles en aquests territoris i Proide ajuda econòmicament, però també demanem la col·laboració d'entitats públiques i privades. Amb tot això, crec que hi ha un compromís personal tant de pares com d'alumnes.

 

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    El camp de gespa de La Salle Bonanova. FOTO: El·laboració pròpia

​

P: Vostè és germà de la Salle. Com definiria aquesta figura i com creu que ha anat evolucionant? 

​

R: La Salle neix per educar els pobres, amb la necessitat de fer de la docència una vocació. Els hereus del seu esperit hem anat seguint l'exemple de Sant Joan Baptista. Això sí, en el món actual és més difícil: pel que fa a les vocacions de mestres n’hi pot haver moltes i pots dedicar-te a l’ensenyament sense ser religiós. Això vol dir que no hi ha les vocacions que hi havia temps enrere, almenys aquí en la part europea. 

​

"La Salle neix per educar els pobres, amb la necessitat de fer de la docència una vocació"

P: Quin paper creus que té la religió crisitana dins el món educatiu?

​

R: Als nostres centres hi ha molta gent practicant. La societat ha canviat i hi ha col·legis de la Salle on conviuen cultures diferents. No es tracta de cristianitzar el món, si no de socialitzar i intentar que hi hagi una cultura envers l’altra. No obstant, hi ha una gran empenta, política inclús, que vol una escola pública aconfessional. Nosaltres fem bandera d’una educació confessional on coexisteixin distintes religions. Per nosaltres la religió és una part essencial de la persona humana.

​

P: Ens trobem enmig d'una nova edició de les Convivències. Què significa aquest acte per a l'escola?

R: És la festa major, el dia de La Salle. Fem unes convivències on puguin participar alumnes i pares. La idea no és competir, sinó conviure. Algú s’ho prendrà com una competició, però aquesta no és la idea dels organitzadors. Hi ha diferents activitats que fan que siguin uns dies d’amistat, de col·loqui, de trobar-se famílies, de compartir i de passar-ho bé. 

​

"No es tracta de cristianitzar el món, sinó de socialitzar i intentar que hi hagi una cultura envers l’altre"

P: Les convivències són més aviat al final del curs, afecta d’alguna manera al rendiment escolar?

R: Els alumnes de segon de batxillerat no hi participen, i és lògic tenint en compte el seu calendari. Però, els altres poden participar-hi perfectament. Sempre s’ha fet en aquesta data i ja portem una pila d’anys fent-ho en aquest cap de setmana. No hi ha una influència ni positiva ni negativa en l’àmbit escolar. 
 

P: Quin creus que serà el futur de La Salle?

R: Tot i que la pobresa no està totalment erradicada, no tenim el mateix panorama que durant la fundació de La Salle. Avui dia, l’obligatorietat de l’ensenyança fins als 16 anys és per tothom, els Estats cada vegada agafen més aquest compromís i tenen més recursos per fer-ho. Per exemple, als Estats Units, ens dediquem sobretot a universitats.  El futur dependrà del país, tot és qüestió d’adaptar-se a la dinàmica de cada lloc. Crec que sí subsistirà, potser no com germans de La Salle, però si com col·laboradors, professors compromesos, associats; seran sistemes diferents.    

​

​

Per Òscar Llena i Eric Donate.